La cadira d’honor de l’antiga catedral de Roda d’Isàvena: un nou plantejament segons les evidències materials

Abstract

La cadira d’honor que avui presideix el presbiteri de la excatedral de Sant Vicenç de Roda d’Isàvena és un moble singular. Es tracta d’un setial independent, fet de fusta, que està concebut per a ser autoportant. Es cobreix amb un dosser suportat per quatre muntants angulars en forma de columnes amb capitells, els quals encara presenten restes de policromia. El seient, a més, és basculant, a manera de cadira coral. Totes aquestes característiques li atorguen una tipologia de moble rar i únic. En el present treball es fa una anàlisi constructiu de la cadira, recolzat per estudi comparatiu amb altres mobles similars, alguns d’ells ja posats en relleu per la historiografia. El resultat final qüestiona el moble de Roda com a una producció medieval i planteja que, en la seva configuració actual, i a través de les evidències materials, es tractaria d’una construcció factícia, feta en època moderna, reaprofitant, això si, peces d’origen medieval provinents d’un desaparegut cadirat coral.