La noción de la arquitectura corpórea en el libro Le Colombières: ses jardins et ses décors de Ferdinand Bac: sensorialidad motriz, háptica y simbolismo

Abstract

Segons Alberto Pérez-Gómez, el tractat d’Hypnerotomachia juntament amb altres textos clàssics escrits per Piranesi, Boulleé, i altres, han representat un contrapès a la visió tècnica de la teoria de l’arquitectura representada pels tractats escrits per Palladio i Alberti. Els textos de Les Colombières i Les Jardins Enchantés escrits per Ferdinand Bac, podrien considerar-se part d’aquella literatura que lluny de teoritzar l’arquitectura i el paisatgisme des d’una visió quantitativa, li concedeix el sentit ontològic des de l’experiència corpòria. En el cas particular de Les Colombières, el llibre es va constituir com una memòria descriptiva de l’obra paisatgística construïda per Ferdinand Bac a les rodalies de la ciutat de Menton entre 1919 i 1925. Aquesta particularitat és el que atorga al text rellevància, ja que són les imatges i els constructes literaris que Bac va implementar allò que li va permetre descriure i perpetuar l’experiència espacial corpòria de l’espai arquitectònic i paisatgístic de la seva obra construïda. Aquest article analitza els recursos literaris metafòrics, simbòlics i mitològics, així com les seqüències gràfiques a través dels quals l’autor va reconstruir de manera literària l'espai arquitectònic i paisatgístic que es corporitza al lector. En acabar, s’argumenta les raons per les quals Les Colombières es podria considerar com un text teòric clau per comprendre l’arquitectura des de l’experiència corpòria, analitzant l’acceptació que va rebre el llibre en el context tapatí dels anys vint a Mèxic, particularment a les primerenques nocions teòriques d’arquitectura del jove Luis Barragán. According to Alberto Pérez-Gómez, the Hypnerotomachia treatise together with other classic texts written by Piranesi, Boulleé, and others, have represented a counterweight to the technical vision of the theory of architecture represented by the treatises written by Palladio and Alberti. The texts of Les Colombières and Les Jardins Enchantés, written by Ferdinand Bac, could be considered as part of that literature that, far from theorizing architecture and landscaping from a quantitative perspective, re-gives it its ontological meaning from corporeal experience. In the particular case of Les Colombières, the book was constituted as a descriptive memory of the landscape work built by Ferdinand Bac in the vicinity of the city of Menton between 1919 and 1925. This particularity is what gives the text relevance, since the images and literary constructs that Bac implemented, allowed him to describe and perpetuate the corporeal spatial experience of the architectural and landscape space of his built work. This article analyzes the metaphorical, symbolic, and mythological literary resources, as well as the graphic sequences through which the author literally reconstructed the architectural and landscape space that is embodied in the reader. At the end, the reasons why Les Colombières could be considered a key theoretical text to understand architecture from corporeal experience are argued, analyzing the acceptance that the book received in the Guadalajara context of the twenties in Mexico, particularly in the early theoretical notions of architecture of the young Luis Barragán. Según Alberto Pérez-Gómez, el tratado de Hypnerotomachia junto con otros textos clásicos escritos por Piranesi, Boulleé, y otros más, han representado un contrapeso a la visión técnica de la teoría de la arquitectura representada por los tratados escritos por Palladio y Alberti. Los textos de Les Colombières y Les Jardins Enchantés escritos por Ferdinand Bac, podrían considerarse parte de aquella literatura que lejos de teorizar a la arquitectura y al paisajismo desde una visión cuantitativa, le concede su sentido ontológico desde la experiencia corpórea. En el caso particular de Les Colombières, el libro se constituyó como una memoria descriptiva de la obra paisajística construida por Ferdinand Bac en las cercanías de la ciudad de Menton entre 1919 y 1925. Esta particularidad es lo que le otorga al texto relevancia, ya que son las imágenes y los constructos literarios que Bac implementó lo que le permitió describir y perpetuar la experiencia espacial corpórea del espacio arquitectónico y paisajístico de su obra construida. El presente artículo analiza los recursos literarios metafóricos, simbólicos y mitológicos, así como las secuencias gráficas a través de los cuales el autor reconstruyó de forma literaria el espacio arquitectónico y paisajístico que se corporiza en el lector. Al finalizar, se argumenta las razones por las cuales Les Colombières podría considerarse como un texto teórico clave para comprender la arquitectura desde la experiencia corpórea, analizando la aceptación que recibió el libro en el contexto tapatío de los años veinte en México, particularmente en las tempranas nociones teóricas de arquitectura del joven Luis Barragán.