El localisme en les polítiques contra el sensellarisme

Abstract

Les polítiques públiques que aborden el sensellarisme a les grans ciutat europees s’han centrat en atendre a les persones sense sostre oferint allotjament temporal i acompanyament social. Les actuacions de les administracions i de les entitats socials es dissenyen i gestionen des de l’àmbit local. Les perspectives assistencialista i localista són conseqüència de la construcció d’un objecte d’estudi i d’intervenció social, la persona sense llar, desvinculat dels factors d’exclusió social i residencial que afecten al conjunt de la població. Dades d’estudis recents realitzats a Barcelona mostren la gran permeabilitat entre les situacions d’exclusió residencial descrites per les categories ETHOS, l’increment de la mobilitat transnacional i metropolitana de les persones excloses de l’habitatge i les dinàmiques supramunicipals de les seves estratègies de supervivència. Aquestes dades conviden a superar el localisme en la definició de la problemàtica i generar una agenda de recerca orientada a la prevenció.