Teodor Llorente, traductor i creador

Abstract

Aquest treball, que pretén englobar-se en la rama històrica dels estudis de traducció, presenta Teodor Llorente com un dels traductors valencians més importants del segle xix, que sempre va traduir en concordança amb la seua estètica, dedicant-se als poetes més cèlebres del Romanticisme: Hugo, Lamartine, Goethe, Heine i Lord Byron. La seua fama augmentà amb la traducció del Faust el 1882, la primera en vers, i va guanyar la simpatia de personalitats com Menéndez Pelayo, Clarín o Pardo Bazán. També cultivà l’antologia, en la qual va veure el gènere perfecte per a reproduir el seu gust estètic. Les versions de Llorente van tenir un gran impacte en el polisistema literari peninsular i foren reutilitzades per diversos editors i traductors al principi del segle xx. Malgrat que el nom de Llorente semblà quedar relegat a l’oblit durant molt de temps, la visibilitat dels traductors ha de fer-se patent a l’hora de centrar la investigació en la vida, les motivacions i els propòsits d’aquests poetes secrets.