El futur de l’Autoritat Palestina

Abstract

Els Acords d’Oslo signats el 1993 entre Israel i l’Organitzacio per a l’Alliberament de Palestina (OAP) van permetre un control indirecte sobre els palestins, una estrategia millor i mes economica que el control directe, per la qual el govern israelia va traspassar les competencies administratives i de seguretat a l’Autoritat Palestina (AP) a Gaza i Cisjordania. Alguns politics i experts palestins consideren la coordinacio i la cooperacio directes entre les forces de seguretat israelianes i palestines com una visio d’Israel adoptada en els acords de pau per a perpetuar l’ocupacio. Per altra banda, hi ha qui creu que l’AP sera la base administrativa d’un futur estat palesti. A falta de proves d’un progres concret cap a aquest objectiu, molts han comencat a questionar la necessitat de l’Autoritat, que ha fracassat en l’execucio de tasques de caire nacional. Actualment, l’AP sembla trobar-se en una crisi existencial. Els palestins la critiquen cada vegada mes, i molts han cercat la manera de distanciar-se de la participacio del govern als afers locals. A mes, alguns dels seus liders han cridat a la seva dissolucio. L’AP es troba collada per les preocupacions d’Israel i els problematics interessos partidistes contraposats pel costat palesti. Aquesta recerca explica els escenaris futurs de l’AP dues decades despres de la seva creacio i analitza la possibilitat de redefinir el seu paper, considerant els desenvolupaments significatius pel que fa al nou estatus de Palestina a l’ONU, la reconciliacio dins de Palestina i els esforcos per a revifar i reconstruir l’OAP.