{"title":"Entrevista a Philippe Meirieu","authors":"Albert Irigoyen","doi":"10.17345/comeduc20229-57","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Entrevista a Philippe Meirieu, investigador, polític francès i especialista en ciències de l’educació i pedagogia. Professor emèrit de Ciències de l’Educació a la Universitat Lumière-Lyon-II i doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les i la Universitat de Mont-real. Ha ensenyat en tots els nivells educatius, ha dirigit l’Institut National de Recherche Pédagogique i ha participat en nombroses reflexions i reformes del sistema educatiu francès. \nEn l’entrevista, Meirieu esclareix sobre l’aprenentatge en grup, assenyala que, si el docent demana a l’alumnat que faci una tasca grupal, s’estableixen rols entre pensadors, executants, inactius i molestadors. Afirma que la cooperació no esdevé de manera espontània en el grup i en distingeix set nivells de cooperació entre alumnes. Defineix pedagogia diferenciada i descriu la inclusió escolar real. Sobre el tractament de l’actualitat a l’aula, dilucida que l’escola ha de ser prepolítica i crítica, i que també s’ha de tractar la crisi ecològica i els ODS per desenvolupar nous ideals en els joves. Afirma que la tecnologia digital pot ser una eina meravellosa però també un verí. I diferencia el desig de saber i el desig d’aprendre, a la vegada que critica la normalització en l’aprenentatge i explica els beneficis de la normativitat. \nMeirieu, autor de nombroses investigacions i llibres publicats en diversos idiomes sobre diferenciació pedagògica i filosofia de l’educació, en l’entrevista valora la directivitat i la no-directivitat en l’ensenyament-aprenentatge, i parla sobre l’Escola Nova, Vigotski, Piaget i Chomsky. Elogia Aronson i el Trencaclosques. I assenyala que el docent ha de tenir un projecte ètic i alhora dominar contingut i tècnica.","PeriodicalId":237032,"journal":{"name":"Comunicació Educativa","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2022-12-16","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"1","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Comunicació Educativa","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.17345/comeduc20229-57","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 1
Abstract
Entrevista a Philippe Meirieu, investigador, polític francès i especialista en ciències de l’educació i pedagogia. Professor emèrit de Ciències de l’Educació a la Universitat Lumière-Lyon-II i doctor honoris causa per la Universitat Lliure de Brussel·les i la Universitat de Mont-real. Ha ensenyat en tots els nivells educatius, ha dirigit l’Institut National de Recherche Pédagogique i ha participat en nombroses reflexions i reformes del sistema educatiu francès.
En l’entrevista, Meirieu esclareix sobre l’aprenentatge en grup, assenyala que, si el docent demana a l’alumnat que faci una tasca grupal, s’estableixen rols entre pensadors, executants, inactius i molestadors. Afirma que la cooperació no esdevé de manera espontània en el grup i en distingeix set nivells de cooperació entre alumnes. Defineix pedagogia diferenciada i descriu la inclusió escolar real. Sobre el tractament de l’actualitat a l’aula, dilucida que l’escola ha de ser prepolítica i crítica, i que també s’ha de tractar la crisi ecològica i els ODS per desenvolupar nous ideals en els joves. Afirma que la tecnologia digital pot ser una eina meravellosa però també un verí. I diferencia el desig de saber i el desig d’aprendre, a la vegada que critica la normalització en l’aprenentatge i explica els beneficis de la normativitat.
Meirieu, autor de nombroses investigacions i llibres publicats en diversos idiomes sobre diferenciació pedagògica i filosofia de l’educació, en l’entrevista valora la directivitat i la no-directivitat en l’ensenyament-aprenentatge, i parla sobre l’Escola Nova, Vigotski, Piaget i Chomsky. Elogia Aronson i el Trencaclosques. I assenyala que el docent ha de tenir un projecte ètic i alhora dominar contingut i tècnica.