La demanda d’habitatge. Quo vadis?

Abstract

Un dels temes més importants de debat polític i social a Catalunya i Espanya dels últims anys ha estat el mal funcionament del mercat de l’habitatge. Proposem diverses explicacions d’origen demogràfic per a aquest fet. Primer, hi ha un problema creixent de desajust entre la demanda demogràfica d’habitatges i la nova oferta disponible. Segons les nostres estimacions, en el període expansiu 2014-2020 l’estoc de llars catalanes es va incrementar en 222.000 unitats fins als 3,1 milions, mentre que només es van finalitzar 50.000 habitatges. El 2019, el dèficit de nou habitatge, mesurat com la diferència entre saldo net de llars i habitatges finalitzats, va ser de 35 mil. Segon, la demanda demogràfica ja no és estable sinó cíclica i incerta. El 2013 es van afegir unes 9 mil llars a l’estoc, el 2019 45 mil. Disparitats similars estan succeint al conjunt d’Espanya. En aquest Perspectives Demogràfiques, mostrem com ha canviat la distribució dels components demogràfics de la demanda cap a un pes més gran dels factors menys estables com ara la immigració, que va explicar el 93% del creixement net de llars el 2019, i l’evolució de l’estructura de les llars, que explicava més de 10 mil llars addicionals anuals en els primers anys 2000. A continuació, analitzem l’existència d’una desconnexió entre l’oferta i la demanda d’habitatges, associada fonamentalment a la immigració. Per últim, suggerim que un dels principals desafiaments de la demografia aplicada és ser útil per al disseny de noves polítiques d’habitatge, que tinguin en compte l’impacte cíclic de les conjuntures, la no-linealitat de les tendències i la incertesa.