Ludwig Wittgenstein. Itinerario arquitectónico de un filósofo analítico

Abstract

La condició arquitectònica i les seues connotacions en altres àmbits de la cultura, com el de la filosofia analítica, suposa repte divisible a través de la figura de l’intel·lectual de la Viena del segle XIX, Ludwig Wittgenstein. La seua dedicació obsessiva, tarannà manifest en qualsevol labor que ocupara el seu temps, derivaria, entre altres activitats, en una clara incursió en la professió d’arquitecte. La seua empremta queda exposada en un breu itinerari de la seua obra la qual queda perpetuada a través de la icònica casa Stonborough, construïda per a la seua germana a Viena. En ella culminarà una obra en la qual es testimonia el domini de la proporció espacial interior, la racionalitat i control sobre el detall arquitectònic portat a les seues últimes conseqüències. A partir de l’anàlisi de la seua obra mestra el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), que al costat de Ser i Temps de Martin Heidegger (1927) constitueixen els dos referents del pensament occidental del passat segle, s’indaga sobre l’exercici que desenvolupa el filòsof, en el context de l’arquitectura, sobre la representació exacta del món mitjançant l’aplicació d’un mètode de lògica deductiva, amb proposicions degudament ordenades amb les quals estructurar el que per a ell constitueix l’esdeveniment essencial del, en aquest cas, “fet” arquitectònic.