Miguel Gónzalez Leonardo, Antonio López-Gay, Joaquín Recaño Valverde, Francisco Rowe
{"title":"Canvis de residència en temps de COVID-19: una mica d’oxigen per al despoblament rural","authors":"Miguel Gónzalez Leonardo, Antonio López-Gay, Joaquín Recaño Valverde, Francisco Rowe","doi":"10.46710/ced.pd.cat.26","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"Després de la irrupció de la pandèmia de COVID-19, diverses veus, sobretot des d’àmbits no acadèmics, van especular sobre un potencial èxode urbà cap a les àrees rurals. Malgrat això, aquesta hipòtesi no ha pogut ser corroborada fins ara a causa de la manca de dades amb el detall territorial adequat. En aquest Perspectives Demogràfiques es mostren els principals resultats d’una recerca del Centre d’Estudis Demogràfics i la Universitat Autònoma de Barcelona, que analitza les migracions internes entre les ciutats, els espais periurbans i les àrees rurals durant l’any 2020, i les compara amb els quatre anys que precedeixen la pandèmia. Per a l’anàlisi, s’utilitzen les microdades de l’Estadística de Variacions Residencials (EVR) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que contenen tots els canvis de residència entre els 8.131 municipis espanyols. Els resultats de 2020 mostren alteracions remarcables, que es van plasmar principalment en un descens dels moviments cap a les ciutats i en un augment en les sortides des d’elles, especialment cap a municipis rurals. Aquests fluxos de persones van tenir un notable impacte demogràfic en les àrees rurals. Tanmateix, i malgrat els canvis observats, la major part de les migracions internes van ser majoritàriament entre ciutats, tal i com passava abans de la pandèmia, i tot apunta que es va tractar d’un fet conjuntural.","PeriodicalId":403189,"journal":{"name":"Perspectives Demogràfiques","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0000,"publicationDate":"2022-01-26","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Perspectives Demogràfiques","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.46710/ced.pd.cat.26","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"","JCRName":"","Score":null,"Total":0}
引用次数: 0
Abstract
Després de la irrupció de la pandèmia de COVID-19, diverses veus, sobretot des d’àmbits no acadèmics, van especular sobre un potencial èxode urbà cap a les àrees rurals. Malgrat això, aquesta hipòtesi no ha pogut ser corroborada fins ara a causa de la manca de dades amb el detall territorial adequat. En aquest Perspectives Demogràfiques es mostren els principals resultats d’una recerca del Centre d’Estudis Demogràfics i la Universitat Autònoma de Barcelona, que analitza les migracions internes entre les ciutats, els espais periurbans i les àrees rurals durant l’any 2020, i les compara amb els quatre anys que precedeixen la pandèmia. Per a l’anàlisi, s’utilitzen les microdades de l’Estadística de Variacions Residencials (EVR) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que contenen tots els canvis de residència entre els 8.131 municipis espanyols. Els resultats de 2020 mostren alteracions remarcables, que es van plasmar principalment en un descens dels moviments cap a les ciutats i en un augment en les sortides des d’elles, especialment cap a municipis rurals. Aquests fluxos de persones van tenir un notable impacte demogràfic en les àrees rurals. Tanmateix, i malgrat els canvis observats, la major part de les migracions internes van ser majoritàriament entre ciutats, tal i com passava abans de la pandèmia, i tot apunta que es va tractar d’un fet conjuntural.