Dir el dret: comprensibilitat i excés nominal, un repte pendent

Abstract

El jurista té molt en compte els principis d’objectivitat i de precisió a l’hora de redactar els seus textos professionals. Per aquesta raó, utilitza diversos recursos que posen en relleu l’absència de la seva subjectivitat (impersonalització) i els seus coneixements tècnics (tecnicisme). Ara bé, moltes vegades el resultat contradiu l’objectiu pretès, i també la comprensibilitat del text se’n ressent. Aquesta conseqüència no desitjada no s’avé amb els corrents que advoquen per la claredat del llenguatge jurídic i pel dret a comprendre’l que té la ciutadania. Un dels recursos més freqüentment utilitzats és la nominalització. La construcció textual basada en estructures nominals despersonalitza el text, li resta agilitat i el satura de conceptes pretesament tècnics fins a fer-lo difícilment comprensible. Una selecció d’exemples extrets de textos judicials il·lustra les formes més recurrents en aquest subllenguatge jurídic, els objectius que persegueixen i les distorsions que generen.