Bossacoma Busquets, Pau (2020). Morality and Legality of Secession: A Theory of National Self-Determination

and more attached to official documents, doctrines and practices. Morality and Legality of Secession: A Theory of National Self-Determination està dividit en tres parts: «Secession in Political Philosophy», «Secession in International Law» i «Secession in Constitutional Law». La primera part correspon al problema de la Morality de la secessió, i les altres dues, al de la Legality. 162 Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 65, 2020 Ressenyes Pel que fa a un suposat dret moral a la secessió, hi ha bàsicament dues teories en competència, dos extrems: les remedial right only theories i les primary right theories. Les remedial right only theories només accepten el dret a l’autodeterminació externa (el dret a un referèndum d’independència d’una nació sense estat) a condició que aquest mecanisme serveixi per posar remei a injustícies serioses perpetrades contra una comunitat nacional. No es parteix de la base de l’existència d’un dret de totes les nacions a decidir políticament el seu futur com a estats, dret que hauria de ser reconegut incondicionalment. Més aviat es tracta d’articular solucions polítiques expeditives quan hi ha hagut (i s’han pogut demostrar) agressions continuades i serioses (injustícies) contra els membres d’una societat nacional minoritzada. Aleshores, i només aleshores, la integritat dels estats pot ser posada en qüestió. Per contra, les primary right theories no subordinen el dret a l’autodeterminació externa de les nacions minoritàries a càlculs de conseqüències. En aquest sentit, són deontològiques, principialistes: hi ha un dret fonamental dels pobles a decidir políticament el seu futur, independentment de les circumstàncies (favorables o desfavorables) en les quals es puguin trobar de cara a les seves relacions amb nacions hegemòniques o majoritàries en el context d’un estat plurinacional. Les remedial theories no es prenen prou seriosament els drets dels pobles. Les primary theories, en canvi, se’ls prenen tan seriosament que són cegues a les conseqüències, en termes d’inestabilitat, d’una aplicació indiscriminada del dret d’autodeterminació externa: les fronteres dels estats estarien contínuament qüestionades, i la seva sobirania, així, seria poc més que paper mullat. Totes dues teories tenen problemes. Per dir-ho com Allen Buchanan a la seva sinopsi del llibre, Bossacoma no es casa ni amb una teoria ni amb l’altra. Busca un nou i matisat middle ground. Aquest «terme mitjà» hauria de corregir simultàniament, amb aristotèlica prudència, les tares tant de les primary theories com de les remedial theories. L’objectiu és una consideració seriosa dels drets de les nacions sense estat sense que això suposi riscos d’inestabilitat. La proposta teòrica està batejada amb el nom de Justice as multinational fairness i consisteix en un contracte entre nacions per formar un estat plurinacional (multinational State). Es tracta d’un argument contractualista seguint l’empremta de John Rawls. Cal situar aquest hipotètic contracte entre els dos contractes rawlsians: el que té lloc entre individus (formulat a A Theory of Justice) i el que té lloc entre pobles (formulat a The Law of Peoples). No es pretén que sigui ni una síntesi de tots dos ni una crua substitució. Bossacoma parla de «compatibilitat en paral·lel» (Compatibility in parallel). Això significa que el contracte entre nacions no està desvinculat dels altres dos, sinó que està concebut per adequar-s’hi i esdevenir-hi compatible. Cada contracte té la seva esfera de competència (en funció del context i del tema), de tal manera que la incorporació del contracte entre nacions al còmput rawlsià acaba suposant una reharmonització de les interpretacions i una completesa més gran. Al món hi ha estats plurinacionals (l’estat uninacional, supòsit implícit en la filosofia política del liberalisme polític de Rawls o Dworkin, per exemple, només cobreix una part de l’espectre). És des d’aquesta constatació de fet que es planteja la conveniència d’articular normativament (amb criteris de justícia) la relació entre nacions en un mateix estat. La hipòtesi formal, típica del contractualisme, cerca precisament això: un marc d’acord entre parts que sigui equitatiu, no discriminador i solidari. És per aquesta raó que els participants del contracte estan sota el vel de la ignorància. En aquesta posició original no saben si seran nacions majoritàries o nacions minoritàRessenyes Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 65, 2020 163 ries en el futur estat plurinacional, i desconeixen la situació fàctica en què es trobaran, amb la qual cosa estan interessadament obligats a pactar condicions justes per a totes les parts que formaran l’estat plurinacional. Els articles del contracte, en aquest sentit, estan dissenyats per respectar i reconèixer el pluralisme nacional en el si dels estats. I per acomodar-lo. Entre aquests articles hi figura el dret a l’autodeterminació externa com una possibilitat de poder sortir (to exit) de l’estat plurinacional si, amb el temps, les circumstàncies canvien i es fan insuportables (per causa de la tirania de la majoria) per les nacions minoritàries. És, doncs, una salvaguarda, un últim recurs. En aquest punt ja va essent hora d’explicar què significa autodeterminació externa en contrast amb autodeterminació interna, terminologia que Bossacoma empra per distingir l’autogovern per part d’una nació minoritària en el context d’un estat plurinacional (autodeterminació interna) de l’exercici del dret a la secessió d’aquesta mateixa nació minoritària respecte al parent State (autodeterminació externa). El llibre se centra en el dret de les nacions perifèriques a ser consultades sobre una possible independència (Quebec, Escòcia, Catalunya o País Basc, per posar-ne alguns exemples), però deixa la porta oberta a una secessió de la nació majoritària mitjançant el mecanisme intern d’una reforma constitucional. Els articles del contracte plurinacional hipotètic de Justice as multinational fairness són els següents (p. 31-32): 1. Every nation which forms part of a multinational State shall act in accordance with the constitutional pact insofar as: (1) Non-discriminatory treatment of members of the national minorities is guaranteed. (2) Equal opportunities for the members of national minorities and equal recognition of those minorities are promoted. (3) Multinational solidarity is established. Multinational solidarity shall be arranged in ways compatible with national solidarity and shall not be discriminatory towards national minorities. (4) A reasonable minimum of internal national self-determination is permitted. 2. A minority nation which forms part of a multinational State may secede unilaterally if all the following requisites concur: (1) Unilateral secessions hall be the result of a democratic process within the minority nation with clear majorities and extensive, intense and reasonable deliberation. (2) Agreed ways shall be sought under the obligation of principled negotiation. (3) The claim for secession shall be consistent with liberal nationalism. (4) Respect for human rights and protection of minority rights shall be guaranteed during the secession process, during the constituent process and one the powers of the new State have been constituted. (5) The minority nation shall be concentrated in a specific territory located on the confines of the multinational State. (6) As a result of secession, both the newborn State and the parent State shall become territorial units objectively capable of providing sufficient public authority to exercise effective and independent sovereignty over their territory and to survive in a global context. The wealth of the parent State shall not be substantially altered. If the parent State has no duty to bear the costs and damages caused by the secession, these shall be repaired, compensated for or subsidized by the new State. If reparation, compensation or subsidization is not possible, it may be fair to impede secession. (7) As a result of secession, no serious damages shall be caused to third parties which have no reasonable duty to bear them. If the third parties have no duty to bear such damages to their legitimate interests, the damages shall be 164 Enrahonar. An International Journal of Theoretical and Practical Reason 65, 2020 Ressenyes repaired or compensated for. If reparation or compensation is not possible, it may be fair to impede secession. I aquests són els principis de la justícia plurinacional (multinational justice) que estan en el rerefons dels articles citats (p. 32-33): 1. Principle of constitutionality. (1) Principle of non-discrimination. (2) Principle of equal opportunities and equal recognition. (3) Principle of multinational solidarity. (4) Principle of internal self-determination. 2. Principle of external self-determination (1) Principle of democracy. (2) Principle of agreement and negotiation. (3) Principle of need for liberal nationalism. (4) Principle of respect for human rights and protection of minorities. (5) Principle of territoriality. (6) Principle of viability and compensation. (7) Principle of avoiding serious damage to third parties”. Malgrat que cadascun d’aquests principis requeriria ser comentat a bastament, sols ens centrarem en el nacionalisme liberal (2.3), perquè ens sembla el més exigent de tots. La necessitat d’acceptar les premisses del nacionalisme liberal fa que l’argument de Bossacoma sigui poc ecumènic. Al capdavall, en Rawls el contracte entre individus posa com a condició implícita l’adhesió al liberalisme. I a The Law of Peoples, ni tan sols això: n’hi ha prou que les societats siguin «decents» (no cal que acceptin la democràcia liberal o la separació entre l’església i l’estat si almenys respecten els drets humans i disposen de procediments a través dels quals la població pot participar en la vida política) per tal de poder formar part de la kantianament atenuada confederació de pobles. Nacionali