Focalization and Word Order in Old Italo-Romance

En aquest article es comparen varietats d’italo-romanic modern i antic amb l’objectiu d’entendre els mecanismes que caracteritzen les operacions sintactiques associades amb l’estructura informativa de la frase, aixi com identificar els factors que les desencadenen. En concret, aquest estudi se centra en els processos de focalitzacio i les operacions de moviment que s’hi relacionen: el moviment a la periferia esquerra i el trasllat del verb. Atesa la variacio dialectal de l’italo-romanic modern, argumento que la major part de les propietats que generalment s’atribueixen al sistema SFoc a les llengues en questio s’han d’associar en realitat amb trets relacionats amb el discurs i amb les projeccions funcionals. La distincio entre un SFoc mes alt, a la periferia esquerra, i un SFoc mes baix, intern a la frase, proporciona la base per explicar la variacio sincronica i diacronica, l’analisi de la qual reposa en canvis en l’ordre de paraules en la diacronia, trets relacionats amb el discurs i les categories funcionals.