L’autonomia de l’estudi de disseny gràfic des d’una perspectiva relacional

L'estudi de disseny és considerada com la modalitat professional més comuna i representativa de la disciplina. L'objecte d'estudi d'aquesta recerca és la forma de practicar el disseny gràfic pròpia dels estudis: un servei comercial amb uns determinats rols, funcions i mètodes, així com també una manera d'entendre el projecte i el rol del dissenyador. Aquest article analitza la forma d'operar de l'estudi fixant-se en les relacions internes i externes del projecte. El concepte màquina de Bryant (2014) ens permet analitzar la forma d'operar de l'estudi, posant en un mateix pla els components humans, tecnològics i metodològics. Observant les interdependències de l' estudi es pot visualitzar el projecte com un entramat de relacions complexes on el disseny dialoga amb el context econòmic social i cultural. Entendre el projecte com un procés de relacions altera alguns conceptes de la cultura d'estudi: l'autoria es dilueix, les temporalitats s' estenen, es difuminen els límits entre projecte i context, i no es distingeix entre idees i forma. A la segona part aplico els conceptes d'autonomia (Escobar, 2017) i autopoesi (Maturana i Varela, 1972), per analitzar la capacitat del dissenyador per regular les relacions amb altres actors del projecte. Escobar defineix l'autonomia com la capacitat de relacionar-se amb l'entorn en els teus propis termes. Aplicant aquesta definició al model estudi podem diagnosticar algunes de les seves limitacions relacionals.