La pintura gòtica als països de parla catalana entre els segles XIV i XV

La pintura gotica als paisos de parla catalana va evolucionar sobre el dens teixit deixat per l’art del segle xiii, que havia anat fonent les seves herencies bizantines. Arribats al 1300, la superacio del model bizanti es un fet, el mural continua essent la tecnica primordial i la pintura sobre taula i la miniatura comencen a guanyar terreny. Sobre la magnifica base dels temps de Jaume II, el segon quart del segle xiv esdeve una epoca daurada per al gotic catala i un periode de fonamentacio de la tradicio pictorica posterior. El taller de Ferrer Bassa, coneixedor de la cultura de Giotto i dels seus companys toscans, rep els encarrecs de la cort, mentre que al regne de Mallorca l’art conreat a Pisa i Siena es interpretat per diversos tallers de gran interes. El perfil italianitzant de la pintura es mante despres de la Pesta Negra (1348), per mes que pintors com Destorrents, els germans Serra, Valldebr iga o Llorenc Saragossa se’n replantegin nombrosos aspectes. Ja dins les darreres decades del segle xiv creixen les expectatives dels tallers locals i es multipliquen els centres que poden generar una pintura de qualitat. Barcelona, amb Lluis Borrassa, Guerau Gener, Joan Mates o Jaume Cabrera, continuara destacant, pero perdra l’hegemonia, mentre que Valencia congrega una serie indiscutible de primeres figures: Pere Nicolau, Gherardo Starnina, Marcal de Sax, els Goncal Peris, Miquel Alcanyis o Jaume Mateu, que donen rellevancia al gotic internacional, sostingut tambe per les escoles i tallers de Castello, Morella, Tortosa, Tarragona, Lleida, Girona, Perpinya o Mallorca. A partir de les darreres i mes significatives aportacions al tema, aquest article revisa la pintura mes notoria d’un periode molt creatiu, que ens dura del 1300 a les primeres decades del segle xv.