La Pintura mural romànica de Catalunya, avui

La pintura mural romanica de Catalunya, que se salva de l'espoli i la dispersio el 1919, quan la Junta de Museus de Barcelona endega una magna campanya de compra, arrencament i trasllat al museu, es un patrimoni unic de valor universal, de gran qualitat i extensio. Tot i que no ens ha pervingut la de les catedrals romaniques, ni la de les grans abadies com Ripoll, el que es conserva es molt notable, tant estilisticament com des del punt de vista de la iconografia, inspirada sobretot en la de la Roma paleocristiana i de la reforma gregoriana, pero amb altres aportacions del mon bizanti, del mon llombard i del mon germanic, traduides en programes d'imatges molt originals. A les obres emblematiques conservades al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), com l'absis de Sant Climent de Taull, capolavoro de la pintura romanica europea, o el de Sant Pere de la Seu d'Urgell i el de Santa Maria d'Aneu, de notabilissima qualitat tots dos, les pintures de Sant Joan de Boi, una part de les de Sant Quirze de Pedret i d'altres, s'hi han de sumar les del Museu Diocesa i Comarcal de Solsona, les del Museu Episcopal de Vic, les del Museu d'Art de Girona i les del Museu Diocesa d'Urgell i, a mes, nombrosos murals i testimonis pictorics conservats in situ, molts dels quals descoberts en la restauracio de monuments efectuada als darrers anys. D'aquestes troballes, sobresurten les pintures de Sant Vicenc d'Estamariu i, tambe, noves imatges als arcs triomfals de Sant Climent de Taull, amb les quals es pot completar millor la lectura del seu programa iconografic. En aquest article es recull el mes important d'aquest patrimoni mural pictoric, aixi com les darreres aportacions de la critica i la bibliografia mes recent.