{"title":"宪法与高等:自由三位一体时期政治领袖对神职人员行为的控制(1820-1823)","authors":"Xavier Sànchez Sancho","doi":"10.1344/CERCLES2020.23.1010","DOIUrl":null,"url":null,"abstract":"El cap politic com a maxima autoritat civil va ser conscient des d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona. El sacerdot, com a guia espiritual, a traves dels seus actes incidia sobre l’opinio publica d’una manera que ni les societats patriotiques, ni cap espai de confluencia social d’activitat politica, podia fer-ho. Ens trobem amb una estructura eclesiastica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la gran majoria de clergues desoia les ordres de promocionar el constitucionalisme des de l’altar. En aquesta recerca s’explicara que a mesura que la tensio social i la desobediencia clerical van anar creixent, hi va haver una major imposicio del cap politic sobre l’arquebisbat de Tarragona.","PeriodicalId":40505,"journal":{"name":"Cercles-Revista d Historia Cultural","volume":"1 1","pages":""},"PeriodicalIF":0.1000,"publicationDate":"2020-11-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":"0","resultStr":"{\"title\":\"Constitució i altar: la fiscalització del comportament del clergat per part del cap polític durant el Trienni Liberal (1820-1823)\",\"authors\":\"Xavier Sànchez Sancho\",\"doi\":\"10.1344/CERCLES2020.23.1010\",\"DOIUrl\":null,\"url\":null,\"abstract\":\"El cap politic com a maxima autoritat civil va ser conscient des d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona. El sacerdot, com a guia espiritual, a traves dels seus actes incidia sobre l’opinio publica d’una manera que ni les societats patriotiques, ni cap espai de confluencia social d’activitat politica, podia fer-ho. Ens trobem amb una estructura eclesiastica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la gran majoria de clergues desoia les ordres de promocionar el constitucionalisme des de l’altar. En aquesta recerca s’explicara que a mesura que la tensio social i la desobediencia clerical van anar creixent, hi va haver una major imposicio del cap politic sobre l’arquebisbat de Tarragona.\",\"PeriodicalId\":40505,\"journal\":{\"name\":\"Cercles-Revista d Historia Cultural\",\"volume\":\"1 1\",\"pages\":\"\"},\"PeriodicalIF\":0.1000,\"publicationDate\":\"2020-11-25\",\"publicationTypes\":\"Journal Article\",\"fieldsOfStudy\":null,\"isOpenAccess\":false,\"openAccessPdf\":\"\",\"citationCount\":\"0\",\"resultStr\":null,\"platform\":\"Semanticscholar\",\"paperid\":null,\"PeriodicalName\":\"Cercles-Revista d Historia Cultural\",\"FirstCategoryId\":\"1085\",\"ListUrlMain\":\"https://doi.org/10.1344/CERCLES2020.23.1010\",\"RegionNum\":0,\"RegionCategory\":null,\"ArticlePicture\":[],\"TitleCN\":null,\"AbstractTextCN\":null,\"PMCID\":null,\"EPubDate\":\"\",\"PubModel\":\"\",\"JCR\":\"Q4\",\"JCRName\":\"HISTORY\",\"Score\":null,\"Total\":0}","platform":"Semanticscholar","paperid":null,"PeriodicalName":"Cercles-Revista d Historia Cultural","FirstCategoryId":"1085","ListUrlMain":"https://doi.org/10.1344/CERCLES2020.23.1010","RegionNum":0,"RegionCategory":null,"ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":null,"EPubDate":"","PubModel":"","JCR":"Q4","JCRName":"HISTORY","Score":null,"Total":0}
Constitució i altar: la fiscalització del comportament del clergat per part del cap polític durant el Trienni Liberal (1820-1823)
El cap politic com a maxima autoritat civil va ser conscient des d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona. El sacerdot, com a guia espiritual, a traves dels seus actes incidia sobre l’opinio publica d’una manera que ni les societats patriotiques, ni cap espai de confluencia social d’activitat politica, podia fer-ho. Ens trobem amb una estructura eclesiastica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la gran majoria de clergues desoia les ordres de promocionar el constitucionalisme des de l’altar. En aquesta recerca s’explicara que a mesura que la tensio social i la desobediencia clerical van anar creixent, hi va haver una major imposicio del cap politic sobre l’arquebisbat de Tarragona.