Patrimonio, Territorio y Turismo: una perspectiva desde el Análisis de Redes Sociales (ARS)

La capacitat d'activació i ús del patrimoni cultural com a element clau d'una destinació turística depèn de la capacitat d'articulació de les xarxes d'actors que intervenen en una determinada destinació turística de base patrimonial. L'estudi analitza l'estructura relacional de les xarxes d'actors de tres destinacions turístiques culturals utilitzant Anàlisis de Xarxes Socials (ARS). L'interès analític se centra en l'indicador de centralitat de grau per a xarxes soci-cèntriques i relacions asimètriques, que permeten obtenir la centralitat d'entrada (prestigi) i la centralitat de sortida (influència). Els resultats obtinguts enforteixen tres idees: primer, que existeix una relació directa entre la dinàmica relacional i el desenvolupament de les destinacions turístiques; segon, que l'estructura relacional es transforma a mesura que les destinacions turístiques evolucionen; i tercer, que hi ha una correlació entre la quantitat d'actors amb alta centralitat i el desenvolupament de les destinacions turístiques. Amb l'estudi es contribueix a donar resposta a la demanda de la literatura quant a la necessitat d'ampliar el nombre d'estudis comparats que vinculin l'estructura relacional amb el desenvolupament de les destinacions turístiques. L'interès dels casos d'estudi radica en el fet que, malgrat tenir unes característiques geogràfiques, demogràfiques, patrimonials i econòmiques similars, la qual cosa permetria minimitzar les possibles diferències en termes de resultats turístics, tenen desenvolupaments turístics diferents. The capacity for activation and use of cultural heritage as a key element of a tourist destination depends on the capacity for articulation of the networks of actors involved in a given heritage-based tourist destination. The study analyses the relational structure of stakeholder networks in three cultural tourism destinations using Social Network Analysis (SNA). The analytical interest is focused on the degree centrality indicator for sociocentric networks and asymmetric relationships, which allow obtaining the input centrality (prestige) and output centrality (influence). The results obtained strengthen three ideas: firstly, that there is a direct relationship between relational dynamics and the development of tourist destinations; secondly, that the relational structure is transformed as tourist destinations evolve; and thirdly, that there is a correlation between the number of actors with high centrality and the development of tourist destinations. The study contributes to responding to the demand in the literature regarding the need to increase the number of comparative studies linking relational structure with the development of tourist destinations. The interest of the case studies is based on the fact that despite having similar geographical, demographic, heritage and economic characteristics, which would minimize possible differences in terms of tourism results, they have different tourism developments. La capacidad de activación y uso del patrimonio cultural como elemento clave de un destino turístico depende de la capacidad de articulación de las redes de actores que intervienen en un determinado destino turístico de base patrimonial. El estudio analiza la estructura relacional de las redes de actores de tres destinos turísticos culturales utilizando Análisis de Redes Sociales (ARS). El interés analítico se centra en el indicador de centralidad de grado para redes sociocéntricas y relaciones asimétricas, que permiten obtener la centralidad de entrada (prestigio) y la centralidad de salida (influencia). Los resultados obtenidos fortalecen tres ideas: primero, que existe una relación directa entre la dinámica relacional y el desarrollo de los destinos turísticos; segundo, que la estructura relacional se transforma a medida que los destinos turísticos evolucionan; y tercero, que hay una correlación entre la cantidad de actores con alta centralidad y el desarrollo de los destinos turísticos. Con el estudio se contribuye a dar respuesta a la demanda de la literatura en cuanto a la necesidad de ampliar el número de estudios comparados que vinculen la estructura relacional con el desarrollo de los destinos turísticos. El interés de los casos de estudio está en que a pesar de tener unas características geográficas, demográficas, patrimoniales y económicas similares, lo que permitiría minimizar las posibles diferencias en términos de resultados turísticos, tienen desarrollos turísticos diferentes.