De la ciutadania patriòtica a l’exclosa: dones decents i prostitutes sota el primer franquisme

L’1 d’abril de 1939, es posava fi a la Guerra d’Espanya i s’hi va instaurar un Estat totalitari que va portar a terme una repressio politica i moral que va dividir el pais entre vencedors i vencuts. Aixi doncs, l’objectiu principal d’aquest treball es analitzar i interpretar com d’aquest deriva un monisme moral, els fonaments ideologics del qual foren el feixisme, amb la Falange i la Seccion Femenina, i l’Esglesia, amb encara mes preponderancia que el feixisme. Aixi mateix, volem estudiar com es configura el model que havia de ser la bona mare i esposa: caracteristiques de la perfecta espanyola. La hipotesi principal es, doncs, que la dona preferida pel regim era aquella que estava amerada de moral nacionalcatolicista. Pel que fa a la metodologia, ha estat cabdal la revisio bibliografica de les obres que es detallaran dejus. D’altra banda, s’han emprat fonts primaries, principalment el Butlleti Oficial de l’Estat, per la qual cosa les lleis i els decrets publicats en aquest han servit per a demostrar com la moral es va jurisdiccionalitzar i que la lluita contra la prostitucio va suposar, en part, una forta carrega moralitzant i culpabilitzadora d’aquesta. Aixo no obstant, aquestes fonts primaries no s’han inclos en el present article, unicament en el TFG del qual es originari.