visió de la societat feudal de l'època de Felip II de França (1180-1223)a través de les cançons de gesta

Aquest article té com a objectiu mostrar com una cançó de gesta (en aquest cas Raoul de Cambrai) situada en època carolíngia pot reflectir la reacció de l’aristocràcia feudal de finals del segle xii enfront d’un poder reial en fase d’expansió. Comencem mostrant que les cançons de gesta es percebien, al seu temps, com a relats de caire històric. Ens referim també a la considerable difusió d’aquests poemes, que els permetria constituir-se en una mena de contrarelat respecte a la història oficial vehiculada per les cròniques. Comentem, després, quina era la visió de la figura reial als diferents cicles de les cançons de gesta i passem a examinar el rerefons històric de la cançó de Raoul de Cambrai. Tot seguit, analitzem els lligams entre la cançó de gesta i els vincles feudovassallàtics. Precisem quina és la relació entre Raoul de Cambrai i l’època de la seva escriptura, i tractem dues qüestions importants: el principi de solidaritat basat en el llinatge i la percepció del feu com a propietat hereditària. Aquest article està redactat amb un objectiu didàctic: servir de text de suport per a la redacció de treballs de curs en el marc d’una assignatura de literatura medieval francesa de grau.