{"title":"Arnau de Vilanova El llibre dels vins","authors":"Robert March Tortajada","doi":"10.28939/rvf.v7.204","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.204","url":null,"abstract":"El llibre dels vins, d’Arnau de Vilanova, es tracta d’una mena de rara avis escritapel metge medieval. De fet, tal com indica Patrick Gifreu al pròleg, el manualn’és una excepció: es troba prop de l’alquímia, però, sense haver caigut en elparany d’haver sigut definit com a text apòcrif.Ara bé, la temàtica no és original, com a mínim, no per a l’edat mitjanaen què el vi té una importància valuosíssima. Hom sap que la vinya i elseu fruit han tingut un pes fonamental de temps ençà. Per tant, no descobrimCatarroja en afirmar que el plaer per aquesta beguda hauria estat present enles societats que abastarien les tradicions de Roma fins al món àrab. En efecte,Avicenna considera el seu poder penetrant, fent esment en com les propietatsdel suc de raïm afavoririen els cossos adolorits. I a parer nostre, aquesta és laidea que subjau en el conjunt de les receptes que Vilanova desenvolupa, però,per fer-nos entendre que, més enllà de la presència del vi en les millors taules, ellíquid hauria acabat per cridar l’atenció també dels metges, i no únicament pertindre’l en estima, sinó per defendre’l com a mètode de sanació. És a dir, coma aliment de l’ànima.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"239 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"124296029","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Governar i forjar el record. El Consell de València i Jaume I (ss. xiv-xv)","authors":"Francesc Granell Sales","doi":"10.28939/rvf.v7.196","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.196","url":null,"abstract":"El present escrit indaga en la manera en què el Consell municipal de la ciutat intervinguéen el procés de rememoració de Jaume I. Se centra, concretament, en un conjuntd’objectes i de manifestacions artístiques i performatives que, en l’àmbit urbà, formaven partde la quotidianitat i que, per tant, tenien un marge d’acció decisiu en la idea que la societattenia de Jaume I. Parteix del fet que la figura del monarca no només era un record històricverificable, sinó també una fabricació; és a dir, una imatge formulada per les institucions iprojectada en diferents mitjans i contextos. Com a fabricació, podia contenir, en estat més omenys latent, objectius pràctics que emanaven de la voluntat del Consell.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"28 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"117081402","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"El ‘Llibre de la fundació de Sant Jeroni de Cotalba’ (1569) de fra Joan Baptista de Salamanca","authors":"Rubén Galera Hernández","doi":"10.28939/rvf.v7.198","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.198","url":null,"abstract":"L’Orde de Sant Jeroni ha produït llibres, al llarg de la història, que relaten la fundaciódels seus monestirs. La llengua emprada en aquest tipus de produccions historiogràfiquesha sigut majoritàriament el castellà, fins i tot en els monestirs de la Corona d’Aragó. La troballafortuïta del cronicó fundacional del monestir de Sant Jeroni de Cotalba dona compteque aquest cenobi, juntament amb el monestir de la Murtra (Badalona), es va mantenir fidelal català en aquest tipus de projectes cronístics. Partint d’aquest fet, en el present treballanalitzarem el cronicó Fundació del monestir de Sant Jeroni de Cotalba, escrit per fra JoanBaptista de Salamanca en 1569, i totes les dades i dates anacròniques que posen en dubte laseua datació i l’autoria.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"54 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"116417220","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Bruixes, bruixots i l’escriptura màgica (s. XVIII)","authors":"Albert Toldrà i Vilardell","doi":"10.28939/rvf.v7.197","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.197","url":null,"abstract":"Estudiem ací l’ús de les escriptures màgiques, que apareixen màgicament en un paperen blanc, per establir comunicació amb els esperits o dimonis guardians del tresor, unaestafa que fan diversos tipus de sacatesoros o bruixots especialitzats en la detecció de tresorsencantats. En posem com a exemple en primer lloc el cas de dos nigromants estrangers,Joseph Kelly i Manuel Dupré, i després el d’unes bruixes populars gitanes, Beatriz Montoyai Francisca Bustamante. La tècnica emprada és similar, però mentre els primers, bruixotscultes, fan servir realment l’escriptura per posar-se en contacte amb els esperits, les segones,analfabetes en un context social àgraf, en fan un simulacre, una imitació, a base de dibuixosi ratlles pretesament significants.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"1 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"128432267","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"XIX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes","authors":"Norman Ortells Miragall","doi":"10.28939/rvf.v7.207","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.207","url":null,"abstract":"Entre el 29 de juny i el 2 de juliol de 2022, la Universitat de Vic – UniversitatCentral de Catalunya va acollir el XIX Col·loqui Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes, organitzat per l’Associació Internacional de Llengua i LiteraturaCatalanes (AILLC), els grups de recerca GRELL, GETLHIC i TEXLICOde la UVic-UCC i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris; i amb el suport i lacol·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del’Ajuntament de la Comtal Vila de Ripoll, del Centre d’Estudis Comarcals delRipollès (CECR) i de l’Ajuntament de Vic.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"42 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"124482431","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Rafael Roca Proejant el temps","authors":"Jacob Mompó Navarro","doi":"10.28939/rvf.v7.206","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.206","url":null,"abstract":"La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigacióacaba de traure a la llum —en la col·lecció «Moment. Memorialística», quedirigeix Xavier Serra— un assaig que ben bé podríem qualificar com a «dietarifilològic». No debades, el seu autor, Rafael Roca, és filòleg i professor de laUniversitat de València, i membre del consell de redacció de diverses publicacionsespecialitzades —com ara Scripta. Revista Internacional de Literatura iCultura Medieval i Moderna i Revista Valenciana de Filologia— i de l’InstitutInteruniversitari de Filologia Valenciana. A més, pertany a la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i és col·laborador habitual dediversos mitjans de comunicació, entre els quals destaquen la revista Saó i eldiari Levante-EMV.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"3 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"121470684","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Els orígens històrics del valencià","authors":"Antoni Ferrando Francés","doi":"10.28939/rvf.v7.195","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v7.195","url":null,"abstract":"L’anàlisi lingüística i historiogràfica de la documentació valenciana del segle XIII alsegle XV permet constatar que el valencià es formà a partir de la repoblació bàsicamentcatalanoaragonesa de l’època, en què hi hagué un predomini dels catalanooccidentals. Elscatalanoorientals s’hi acomodaren al català occidental, i els aragonesos, en adoptar el català,contribuïren a reforçar-ne els trets occidentals. L’anivellament lingüístic no es traduíen un llenguatge híbrid, sinó en una modalitat relativament uniforme en quasi tot l’àmbitgeogràfic valencià. Només una teoria sociolingüística de la repoblació permet explicarsatisfactòriament la gènesi del valencià i la seua adscripció tipològica al català occidental.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"54 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2023-05-25","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"127037096","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Antoni Ferrando, Llorente i Blasco Ibáñez. Entre la política i la literatura","authors":"A. Ferrando","doi":"10.28939/rvf.v6.184","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v6.184","url":null,"abstract":"Dos dels pilars culturals de la història contemporània del poble valencià benbé mereixien una obra com la que, de la ploma d’Antoni Ferrando, ha publicatrecentment la Institució Alfons el Magnànim.L’obra l’enceta Rafael Roca amb «A tall de pròleg: Com és que Llorenteescrigué tant en valencià?» (pp. 11-26), amb un pròleg que conjuga laimportància que, tant Teodor Llorente com Antoni Ferrando, han tingut en latrajectòria acadèmica del prologuista. No de bades, Roca és un dels màximsconeixedors de l’obra de Llorente, i a Ferrando devem que s’interessàs pel «millorescriptor valencià del Vuit-cents» (p. 13).","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"36 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-08-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"125980042","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"La història social de la llengua catalana en els estudis de Joan Fuster","authors":"Adrià Martí-Badia","doi":"10.28939/rvf.v6.178","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v6.178","url":null,"abstract":"Aquest treball detalla els articles, capítols i llibres que l’escriptor Joan Fuster i Ortellsva publicar sobre aspectes diversos de la història social de la llengua catalana, que estroben dispersos al llarg de la seua obra, i valora les seues aportacions a la disciplina. JoanFuster no va arribar a publicar una obra monogràfica sobre aquesta matèria, però sí que vapublicar una gran quantitat d’estudis sobre aquesta: en uns casos, aquests textos tenien coma propòsit algun aspecte d’aquesta matèria, però en d’altres s’hi refereix de manera secundàriatot aportant reflexions i informacions d’interès.","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"8 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-08-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"131068029","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
{"title":"Joan Fuster i Max Cahner, pensaments i projectes compartits","authors":"Robert March Tortajada","doi":"10.28939/rvf.v6.177","DOIUrl":"https://doi.org/10.28939/rvf.v6.177","url":null,"abstract":"L’objectiu d’aquest article és pensar Joan Fuster a partir de la seua correspondènciaamb Max Cahner, fent un esment especial als projectes compartits entre els dos intel·lectuals,sobretot, pel que té a veure en la relació editor-escriptor, tenint en compte l’amistat que elsva unir, els moments bons i els daltabaixos. Per això, a partir de les cartes, pararem atencióa l’experiència de Fuster com a col·laborador de Cahner en la Gran Enciclopèdia Catalana ien la seua relació, per exemple, amb els correctors lingüístics. A més, és clar, ens fixarem enalguns processos de creació com Literatura catalana contemporània (1972) i Decadència alPaís Valencià (1976).","PeriodicalId":253887,"journal":{"name":"REVISTA VALENCIANA DE FILOLOGIA","volume":"31 1","pages":"0"},"PeriodicalIF":0.0,"publicationDate":"2022-08-29","publicationTypes":"Journal Article","fieldsOfStudy":null,"isOpenAccess":false,"openAccessPdf":"","citationCount":null,"resultStr":null,"platform":"Semanticscholar","paperid":"115610463","PeriodicalName":null,"FirstCategoryId":null,"ListUrlMain":null,"RegionNum":0,"RegionCategory":"","ArticlePicture":[],"TitleCN":null,"AbstractTextCN":null,"PMCID":"","EPubDate":null,"PubModel":null,"JCR":null,"JCRName":null,"Score":null,"Total":0}
求助内容：
应助结果提醒方式：
京公网安备 11010802042870号
