Ὄνομα ὄρνις. L’etimologia dels noms propis com a recurs argumentatiu a la tragèdia

Abstract

La tragèdia àtica ofereix diversos exemples de la creença que el nom propi descriu la identitat i el futur. Deixant de banda uns altres usos de l’etimologia, examinem els passatges en què la interpretació explícita del significat d’un antropònim s’empra com a recurs argumentatiu. En la majoria de casos, els personatges accepten tàcitament els averanys i el desenvolupament del drama valida la interpretació etimològica com a revelació d’una veritat en principi oculta, també per al públic.