L’Eixample de Barcelona: un pla, dues realitats. Estudi comparat del desenvolupament dels teixits urbans de l’eixample central i l’eixample del Poblenou

Abstract

El projecte d’eixample d’Ildefons Cerdà per al pla de Barcelona proposava un traçat il·limitat basat en una retícula moderna de carrers amplis i grans illes edificades. Una característica del traçat era l’homogeneïtat de la forma urbana. Factors com l’activitat agrícola prèvia, però, van condicionar el creixement de l’Eixample en dos teixits urbans diferenciats. D’una banda, es fa referència a l’eixample central, sobre un sòl agrícola de secà de baixa qualitat, que va formalitzar una illa amb edificació residencial perimetral i usos productius a la planta baixa i el pati interior. De l’altra, hi ha el Poblenou, més resistent al canvi d’ús pel valor del sòl agrícola de regadiu i per l’aïllament que implicava el sistema ferroviari, que va formalitzar un model amb edificació de poca alçada i una ocupació total del sòl. L’objectiu d’aquest article és fer un estudi comparatiu dels dos models de desenvolupament d’eixample a partir de la revisió històrica de la seva evolució, però també de l’anàlisi d’indicadors sobre la seva morfologia urbana actual.