El mapa urbà de Vic (1846-1852). Entre els entrebancs administratius i les reclamacions professionals

Abstract

La recerca se centra en els esforços per part de l’Ajuntament de Vic de dur a terme el plànol geomètric del nucli urbà seguint una reial ordre de 1846 del Govern espanyol, que molt pocs ajuntaments van complir. A més d’aixecar el plànol, calia dibuixar les propostes d’alineacions de carrers, així com l’obertura de noves vies. En el cas de Vic, s’hi exposen les tensions sorgides entre professionals per realitzar aquests tipus de projectes, ja que, tot i que l’Ajuntament atorgà la realització del mapa al prestigiós arquitecte barceloní Josep Casademunt, hi apareix la figura d’un agrimensor, Tomàs Sanmartí, rebutjat pels arquitectes. En tot cas, van haver de passar sis anys i dues exposicions públiques, plenes d’al·legacions, perquè el mapa fos aprovat l’any 1852. És un exemple de les dificultats que es van haver d’afrontar en els inicis de la cartografia urbana municipal a la Catalunya i a l’Espanya contemporànies.