Ens sosté la ciutat sostenible? Política local de reverdiment urbà i risc de gentrificació verda a la ciutat de València

Abstract

En 2015, l’Ajuntament de València inicia una política de reverdiment urbà i renaturalització per mitigar els efectes del canvi climàtic. Segons la literatura, aquestes intervencions poden produir gentrificació verda, que és el procés pel qual el canvi ambiental d’un districte atrau nous habitants de classe mitjana i alta i on viure esdevé inassequible per al veïnat original. Elaborem un model de detecció primerenca del risc de gentrificació verda relacionat amb les noves intervencions renaturalitzadores dels diferents districtes valencians. El model es compon de factors com la proximitat del barri al centre històric, l’adjacència a zones de nova construcció, l’evolució dels preus de l’habitatge respecte de l’evolució de la renda familiar disponible... S’analitzen també les característiques dels projectes urbanístics de reverdiment de la ciutat, districte per districte, per determinar si presenten tendències en el disseny que puguen disparar el risc de gentrificació ambiental. Detectem un risc de gentrificació a Ciutat Vella, Extramurs, Jesús, Malilla, Cabanyal, Natzaret i Benicalap. Quatre projectes de renaturalització especialment alarmants pel seu potencial efecte gentrificador són el Parc Central, el Corredor verd sud, el Parc de la Desembocadura i el Parc de Benicalap. A València, el risc de gentrificació ambiental està relacionat amb altres tipologies de gentrificació com la gentrificació de nova construcció i la turistificació. Tanmateix, existeixen també projectes de reverdiment a escala “humana” que suposen solucions de sostenibilitat justa, alineades amb l’enfocament just green enough (Curran i Hamilton, 2012). Aquests són exemples d’iniciatives sostenibles de la capital valenciana que no obliden sostenir també el seu veïnat.