Un exemple de poesia íntima del Vuit-cents: les «Semprevives» (1895) de Josep Bodria

Abstract

En la València de l’últim quart del Vuit-cents s’elabora una poesia que pretén distanciar-se de la predominant evocació nostàlgica del passat i del pairalisme. Un dels lletraferitsque conrea aquest tipus de poesia és Josep Bodria i Roig. L’objectiu del present treball ésfer una aproximació a «Pomell de Semprevives» (1895), suite de poemes breus centrats enel dolor i l’enyorança que el jo poètic experimenta després d’enviudar. Completem l’estudiamb una edició d’aquesta suite que, des de la seua publicació primera, no ha estat reeditada,llevat de la Sempreviva II, publicada per Eduard Verger al segon volum d’Antologia delspoetes valencians (1984).