Dret a la desconnexió o obligació empresarial de desconnexió remota? Reptes legislatius des de la perspectiva laboral

Abstract

Aquest article parteix de la base que el treball en l’entorn digital no modifica la naturalesa de la relació laboral. Des d’aquesta perspectiva, argumenta algunes de les raons per les quals la flexibilitat no es pot considerar una característica inherent del treball amb dispositius TIC. En la mesura que el dret a la desconnexió cerca garantir el descans del treballador sense renunciar a la flexibilitat, altera la correlació de drets i deures pròpia del contracte de treball i resulta una mesura ineficaç pel que fa a l’objectiu del descans. Partint de la base que la legislació sobre desconnexió ha de mantenir els fonaments de la relació laboral, l’article utilitza una potencial obligació de desconnexió remota de l’empresari com a estudi de cas per identificar els reptes més importants als quals la normativa hauria de donar resposta. La idea és avançar en els aspectes rellevants per tal que puguin ser útils en futures mesures.