El model lingüístic de Curial e Güelfa

Abstract

Un dels aspectes més interessants i singulars de Curial e Güelfa és l’estudi del seu model de llengua. S’ofereixen ací unes observacions sobre els trets més distintius d’aquest model, sobre els procediments d’integració dels elements lingüístics italians, francesos i castellans en la novel·la i sobre la imitació de l’experimentalisme lingüístic de Boccaccio que fa l’anònim autor. La singularitat lingüística i literària del Curial té molt a veure amb la trajectòria biogràfica i cultural de l’autor i amb la gènesi napolitana de la novel·la. Són aspectes imprescindibles per a valorar adequadament l’artefacte lingüístic i literari que és el Curial i la fina sensibilitat filològica del seu autor, que, segons Abel Soler, ha de ser Enyego d’Àvalos, destacat membre de la cort plurilingüe del rei Alfons el Magnànim a Nàpols.