Descapitalització educativa i segona onada de despoblació

Abstract

Els desequilibris territorials entre comunitats autònomes espanyoles es tradueixen en l’emigració de titulats universitaris d’algunes regions i en la concentració del capital humà qualificat en altres. L’interior peninsular i la cornisa cantàbrica, on la intensitat de les sortides s’aguditza amb el canvi de segle, es veuen afectats per dinàmiques de descapitalització educativa i per l’emigració de joves urbans. La despoblació ja no és un fenomen exclusiu del medi rural, sinó que s’estén a les ciutats de les comunitats autònomes secularment expulsores. Castella i Lleó és la regió més afectada, amb pèrdues migratòries anuals per mobilitat de llarga distància -interregional i exterior- del -13,4‰ entre els joves de les capitals de província, -9,25‰ en altres municipis urbans i -9,63‰ en el medi rural. Al panorama migratori deficitari, cal afegir l’elevat nivell de qualificació dels emigrants, ja que més del 53,8% dels joves que marxen tenen estudis universitaris, i només el 36,7% dels que arriben des d’altres parts d’Espanya. Madrid es consolida com el principal receptor de talent, que és destinació del 38,7% dels moviments migratoris interregionals dels joves nacionals. A més, els fluxos d’entrada presenten un elevat nivell formatiu, amb un 64,8% de titulats universitaris. En aquest Perspectives Demogràfiques analitzem els moviments migratoris de la població de 25 a 39 anys nascuts a Espanya que travessen algun límit autonòmic en el període 2013-2017: els fluxos entre regions, el nivell educatiu d’aquests intercanvis i el balanç migratori segons l’àmbit territorial (urbà i rural). Per desenvolupar aquesta recerca utilitzem l’Estadística de Variacions Residencials (EVR) i l’Enquesta de Població Activa (EPA).